Próximament: Osaka – 大阪

Semblava impensable però…. torno al Japó!

Del 23 al 30 de juliol em podreu trobar per terres nipones, més concretament a Osaka. 🙂

Read Full Post »

Dia 6: Osaka “Dia de compres i maratons”

Avui hem anat a Osaka. Ha sigut un dia molt intens i un dia de caminar moooolt i mooolt.
Hem quedat amb Miyu-san que ens ha fet d’amfitriona a la seva ciutat.
Just abans de començar la Marató, hem comprat un abonament per al metro per a tot el dia. Aquest abonament ens ha costat 600 Iens.

Hem agafat uns quants metros… la veritat és que en tot el dia d’avui he perdut la compte, menys mal que jo només havia de seguir a la Miyu sinó encara estaria allà a sota ben perduda, amb la gentada que hi havia i el lio de metros.. buff

Encara no havíem sortit de sota al terra, que ja hem entrat a una tenda d’electrònica, per començar a xafardejar. Hem estat mirant preus de varies coses i a l’Isaac li ha fet gracia comprar-se un teclat amb lletres Japoneses.
Per curiositat hem mirat el preu de la càmera que porto, una Canon 500D (que allà l’equivalent és la Canon Kiss X3), aquí val uns 800 euros, i allà sortia per 80.000 iens que serien uns 596. El que és interessant és que a les mateixes tendes vénen objectius i càmeres de segona mà, molt bé de preu.

Després d’això hem anat al Museu d’Osaka, que està dedicat a la història de Osaka dels seus inicis fins al d’avui. Allà ens han deixat posar-nos uns kimonos i he tingut la gran sort de trobar-ne un a la meva mida jeje i com no aprofito l’ocasió per mostrar-vos la foto!

Cap al migdia hem anat a dinar a un típic restaurant Japonès, d’aquells que tenen una cinta i van passant platets. Cada plat valia 100 Iens. Tu agafes el que vols i quan acabes avises a la cambrera perquè et conti els plats buits que tens a la taula. Jo n’he menjat tres, la Miyu 5, i l’Isaac 143817513857457 mil. jejeje Entre ells aquest ouets tant monos, (i després ens fan anuncis de “Pezqueñines no gracias!” però si encara no han nascut!)

Un cop hem acabat de dinar, ens hem posat en marxa i hem anat de compres al Súper. Hem anat a una especie de “Alcampo” però a la Japonesa. Allà hem aprofitat per comprar de tot i més! Hem comprat coses típiques japoneses, galetes, fideus, caramels,…hem agafat coses per la família, per als amics i per els compis de la feina també!

Un cop ja estàvem ben carregats, hem anat cap a Namba, que és la zona de “flipas en colores” de Osaka. Allà ens hem fet la foto amb la famosa imatge d’aquest indret del món.

Al costat del riu, hem berenat “takoyaki” que és una espècie de mandonguilla artesanal farcida de pop molt típica de Osaka.

En aquest punt els meus peus ja feia hores que suplicaven que pares “pliispliss prou no pueedor maaas” però jo aguantant com una campeona, he fet l’últim esforç per anar a veure la torre de Osaka i fer-me la foto!

El que m’ha impressionat una miqueta ha sigut quan hem marxat del barri, que hem passat per un parc d’atraccions abandonat. La Miyu hens ha explicat que estava abandonat per el tema de la crisi. A la foto es veu bastanta llum, però en realitat estava casi totalment a les fosques. feia un yuyuu.

I per fi!! hem arribat a l’estació per tornar a Kyoto! por finnn els meus peus podrien descansar!! però…. res més lluny de la realitat!!! quan hem entrat al tren, ens hem trobat que estava lo que jo li en dic “asardinao”.. ple de gent!! (bé no estava a tope, com segurament ens trobarem a Tokyo) però hem hagut d’estar de peu tot el trajecte de tornada. Allà hem pogut practicar el noble art d’intentar dormir de peus, agafat a les nances…. casi ho aconseguim… cada dia ens adaptem més al fer d’aquesta gent…

Read Full Post »