Feeds:
Entrades
Comentaris

Aquest dia ens vam moure sense Miyu, la nostra guia particular.
Moure’s amb la xarxa de ferrocarrils del Japó al principi sembla un embolic, però quan li agafes la lògica veus que és molt pràctic i ràpid.

Doncs aquest dia el vam dedicar a visitar un dels llocs més característics del Japó, que segur tothom ha vist en fotografies algun cop. Arashiyama.

Un cop surts de l’estació d’Arashiyama es travessa un petit parc des d’on es pot veure una vista del pont Togetsukyō on fan confluència els rius Hozu i Ōi.

Pont

El pont de Togetsukyō

Travessant aquest pont i pujant pel carrer que queda d’avant i que està ple de tendes típiques, s’agafa un altre carrer que trenca a banda esquerra i que porta a un dels llocs més màgics de Kyoto.

El bosc de bambú de Sagano.

Sagano

El bosc de bambú de Sagano.

Per aquest bosc ja passejaven els nobles de la cort imperial del període Heian (794-1192) donada la seva espectacularitat.

Després de passejar per la calma del bosc de bambú, vam anar a visitar un altre dels llocs més bonics del Japó. La ciutat de Kyoto.

Aquesta ciutat ja és el segon cop que la visitem, però el primer cop en va agradar tant, que no hem pogut fer un altre cosa que repetir.

Perdre’s pels seus carrerons antics i respirar l’ambient dels antics barris et porta a una pau interior que a la vegada et carrega les piles.

Kyoto

Barris de Kyoto

També pots trobar-te amb gent que et para pel carrer per xerrar amb tu, només perquè si. O viatjar a través del temps al entrar en un antiquari del barri de Gion.

Tenda

Antiquari de Kyoto

Propera parada: Omihachiman.

La millor forma de moure’s per la ciutat és llogar unes bicicletes, ja que el terreny és totalment pla.

Bicis

Els ciclistes d’Omihachiman

Aquesta ciutat és famosa per les seves construccions del final del període Edo i pels seus carrers es respira la tranquil·litat del Japó més tradicional.

Carrers

Carrers d’Omihachiman

A Omihachiman hi ha un museu sobre les teules tradicionals del Japó, el Kawara Museum.

Kawara

Museu Kawara de la teula

Pujant al mont Hachiman hi ha una vista excel·lent del llac Biwa, el llac més gran del Japó.

Vistes

Vistes del llac Biwa

A Omihachiman també es troba ‘Musa-juku’, la seixanta-sisena estació de la ruta Nakasendō, una de les cinc rutes de l’antic període Edo que unia Tokyo i Kyoto.

El dia d’avui ens esperava una caminada per la muntanya. La muntanya Koya o Koya-san.

Realment no existeix en tot el Japó una muntanya que se’n digui Koya. Koya és una modificació de ‘Kongōbu-ji’ i fa referència a una sèrie de muntanyes que es troben a la prefectura de Wakayama, al sud d’Osaka.

Koyashita

Estació Koya-shita ‘Peu de la muntanya Koya-san’

Tren

El tren que ens portaria a Koya-san

A les muntanyes de ‘Koya-san’ hi ha un cementiri anomenat ‘Okunoin’. És el cementiri més gran del Japó.

Dintre d’aquest cementiri podem trobar fins a 200.00 tombes i monuments a les figures més representatives del Japó. Des de als que han donat la vida per les seves empreses, fins a les formigues blanques que s’han de sacrificar perquè no facin malbé les cases de fusta.

Formigues

Memorial a les formigues blanques

Nissan

Memorial als treballadors de Nissan i Glico

El cementiri és el lloc més sagrat de Koya-san, on es troba el mausoleu del monjo Kobo Daishi , del que diuen que es troba en eterna meditació des de l’any 835.

En definitiva, una visita obligada que s’ha de fer per conèixer els orígens del budisme al Japó. A part de tenir la possibilitat de poder fer unes bones fotos dintre d’aquest entorn tan místic de la cultura japonesa.

Jizou

Bosc

El tercer dia de l’estada a Kansai el vam dedicar a repetir experiències.

De bon matí ens vam retrobar, desprès de dos anys, amb la Hidemi, la nostra ‘guia particular’ de la ciutat de Nara.

Welcome Nara

Benvinguts a Nara! 😀

Desprès de la trobada, vam passejar pel Parc de Nara fins arribar a la “Sala flotant” 浮見堂 (Ukimidou) que va ser construïda com a mirador per observar la Lluna.

浮見堂

Els viatgers al Parc de Nara

浮見堂

El mirador de la Lluna o Ukimido

Per suposat vam trobar els nostres amics els cérvols, tan tranquilets com sempre… sempre que no tinguis menjar, es clar.

Cérvol

Cérvol o シカ

Tot caminant vam arribar al gran santuari de Kasuga-taisha fundat a l’any 768 i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb el proper bosc primigeni de Kasugayama.

Una de les imatges més típiques d’aquest santuari son els nombrosos fanalets de pedra i coure que l’ il·luminen.

Kasuga

Kasuga-taisha

Peticions

Esperem que s’hagin pogut casar! 😀

Desprès del passeig, vam anar a dinar, per no perdre la costum, al restaurant d’Okonomiyakis de sempre. 🙂

Okonomiyaki

お好み焼き!!おいしかった! 🙂

Ens vam acomiadar fins la propera i nosaltres vam tornar a Osaka, on ens esperava la Miyu per anar al Tenjin Matsuri, la gran festa d’Osaka.

Allà vam beure, menjar i veure el Hanabi (focs d’artifici). Com cada any, hi havia molta gent i molts anaven vestits amb el Yukata.

Havíem d’anar d’un lloc a un altre buscant el millor lloc per veure l’espectacle.

Tenjin Matsuri

Gent al pont per veure el Tenjin Matsuri

Gentada

Gentada al pont

Menjar

Menjaaaaar 😀

Hanabi

Mirant el Hanabi

I per últim per acabar aquest fantàstic dia, una vista d’Osaka des de el pont.

Osaka

Osaka, mon amour.

El segon dia ens vam aixecar d’hora, ja que havíem quedat a Takarazuka , a la veïna prefectura de Hyōgo.

Qui ens havia citat allà era ni més ni menys que la Megumi, l’ amiga amb la que ja em vaig trobar l’any passat a Kobe. Aquesta vegada en lloc de amb la seva mare, va venir acompanyada de la seva germana, la Nozomi.

Megumi & Nozomi

Kubo sisters 🙂

Ens vam trobar a l’estació de Takarazuka i després de les presentacions ens vam dirigir cap el restaurant Ganko d’aquesta ciutat.

Com podreu veure a les fotos, el restaurant és una passada. Te un jardí interior impressionant i el menjar és boníssim i molt econòmic!

Ganko

Dinant al Ganko

Al acabar vam passejar per la bonica i tranquil·la ciutat de Takarazuka , on vam poder veure el famós teatre “Takarazuka Revue“, on tots els papers de les obres de teatre produïdes aquí estan representats per dones.

Takarazuka Revue

Teatre Takarazuka

Cartellera de Takarazuka Revue

Cartellera de Takarazuka Revue

Al final d’aquesta avinguda ens trobem el Museu del pare (o avi) del Manga, el Museu d’ Osamu Tezuka, visita obligada si alguna vegada t’has sentit atret per aquest art.

L’entrada al museu és bastant econòmica i amb les seves tres plantes ens permet fer una visita a l’ història dels orígens del manga, incloent una projecció d’ un curt exclusiu del museu.

Museu d' Osamu Tezuka

Museu d' Osamu Tezuka

Empremptes

Empremptes de personatjes d' Osamu Tezuka

Al finalitzar la visita la Nozomi ens va fer entrega d’una comanda molt especial que li vaig fer. Ens va donar una samarreta pintada a mà per ella.

L’ import de la comanda va anar a parar a la Creu Roja del Japó per ajudar als afectats pel tsunami.

La samarreta

La samarreta pintada per la Nozomi que guardem amb molt d' estima.

Després de l’ entrega de la samarreta ja es feia tard i vam tornar cap a Osaka. Però aquí no es va acabar el dia, ja que encara faltava practicar l’esport nacional del Japó: el karaoke!

Karaoke Rainbow!

Karaoke Rainbow!

La meva cançó

La meva cançó (tujuru)

 

Bé, per fi va arribar l’esperat dia de marxar cap al Japó.

Vam volar amb Alitalia i vam fer escala a Roma. La veritat es que el tema dels horaris i transfers entre vols és del millor.

L’avió que sortia de Barna ho va fer a les 11:00 del matí i va arribar a les 13:00 a Roma, i el vol que sortia cap a Osaka ho feia a les 14:00

Només una hora d’espera a l’aeroport! 🙂

Esperant el vol a Osaka des de Roma

El vol va durar unes 10 hores i a l’ arribar ja ens estava esperant la nostra amiga Miyu a l’ aeroport internacional de Kansai.

Tot seguit vam anar a casa seva on la Gemma es va quedar fent una migdiadeta i Miyu i jo vam aprofitar per fer un volt pel barri de l’ electrònica: DenDen Town.

Una mica més tard vam quedar amb la Mayumi, una amiga amb la que ja vaig coincidir l’any passat a Osaka.

Junts vam fer un volt pel barri de Kami que estava en festes. Vam poder tornar a veure el Bon Odori i gaudir de les especialitats locals.

De nou el Bon Odori

Després d’estar una estona al festival, vam marxar a un ‘sushi’ bar on treballa una altre amiga nostra, la Naoko.

Allà ens vam trobar amb el marit de la Miyu, el Kazuki, i tots junts ens vam posar fins el cul morats de sushi i cervesa.

Sopant sushi a tutiplen

Hola!

Fidels a la frase: “No hi ha dos sense tres”, hem decidit tornar al país del sol naixent.
Sense por als terratrèmols, als ciclons i a la radiació, ara més que mai és quan s’ha d’anar a visitar aquest meravellós país.

Torno a Osaka una setmaneta, però aquesta vegada amb la Gemma, la viatgera transcontinental més guapa del món. 😀
Marxem a finals de juliol i tornarem a coincidir amb el Tenjin Matsuri, el festival gran d’Osaka.

Ens veiem molt aviat per aquí!