Dia 8: Miyajima “Monkey say monkey do”

Com ja sabeu ahir ens vam quedar a dormir a Miyajima, doncs avui al matí hem fet la foto que ens faltava de la illa. El O-Torii de dia amb la marea alta.

Després hem pujat al cim Misen. Es la muntanya més alta de la illa de Miyajima i conté nombrosos temples i santuaris. La pujada es infernal de la ‘muelte’ i amb la humitat que feia….dons ja us podeu imaginar. Però ha valgut la pena.

Per pujar, millor fer-ho en funicular…..o si us voleu fer els ‘machitos’ vosaltres mateixos, però son 3 hores de pujada i 3 més per baixar…. Això si, el preu de pujar còmodament es de 1800 Iens per persona…aaarrgghhh

Quan arribes a dalt, tens unes vistes espectaculars del mar interior del Japó.

A mig camí hem trobat un santuari on flameja el foc etern, una foguera que no ha parat de cremar en 1200 anys i de la qual es va extreure la flama que ara crema a la plaça de la Pau d’Hiroshima. Aquí una foto del santuari en qüestió:

I aquí una foto de la flama:

I ara la part més ‘mona’ del post. A dalt del funicular hi ha una reserva de micos ‘culopelao’, els mateixos de les típiques fotos dels micos del Japó prenent un bany termal, però aquest son més de muntanya, son com més ‘cumbià’.

Aquí una foto del petit de la familia que vol ser gran:

Una mare donant de menjar al fill:

I per últim….el borrachín del grup!

Per últim hem anat a dinar a un lloc en mig del bosc a menjar uns fideus. Observeu la tècnica i ‘savoir faire’ del menda:

Nosaltres ja estem a Hiroshima. Us deixo amb un avanç de demà…..

Read Full Post »

Dia 7: Miyajima “Summer Festival”

Bueno bueno bueno….. Avui ha sigut un dia d’estrenes i sorpreses.

Estrenes perquè hem agafat el tren bala o Shinkansen, des de Shin-Osaka fins a Hiroshima. Crec que hem volat a 300Km/h i hem trigat a fer el recorregut poc menys d’una hora i mitja. Corre que se las pela!

Per poder fer servir el Shinkansen i no lapidar el pressupost vam comprar el Japan Rail Pass i l’hem validat aquest matí a l’estació de Kyoto. (Per veure més informació sobre el JR Pass, mirar els primers post d’aquest bloc).

Després d’arribar a Hiroshima hem agafat un tren local de la línia JR que ens ha portat a l’estació de Myajima-guchi, des d’on s’agafa el ferry (també de JR) que en deixa a l’illa de Miyajima.

Al arribar a Miyajima hem anat a deixar les maletes i bosses a l’hotel. L’ hotel es una passada. Tradicional japonès i dormint amb futons a terra, “como mandan los cánones”. Ah! I per suposat allà ens esperaven els Yukata, per anar com a casa 😉

Hem anat a passejar per les rodalies de l’ hotel, on a l’igual que Nara, està plegat de cérvols que “campan a sus anchas”. Son bastant descarats i només et volen per l’interès Andrés. Mireu que va passar quan vaig treure unes galetes per picar…..

I no només això, s’em va menjar el mapa de l’illa que portava a la mà en un plis-plas! Em va estar seguint una bona estona, fins que al final vaig tenir una conversa amb el cérvol per posar les coses al seu lloc….

Quan vam poder continuar el passeig, vam anar a veure la principal atracció de l’illa, el gran Torii de Miyajima, situat dintre del mar, però quan baixa la marea s’hi pot anar caminant fins la base.

Us deixo algunes fotos més del Torii:

Al fer-se fosc vam anar a veure una mena d’actuacions que feien al monestir que hi ha davant del Torii. Doncs resulta que aquestes actuacions son en realitat un festival de música que es celebra un di a l’any a Miyajima. Toma potra!

Doncs la sorpresa del dia ve quan uns japonesos que estaven a darrera nostre s’ens posen a parlar en anglès. Es veu que els hi vam caure en gràcia i ens vam convidar a beure una mena de sidra que feien ells mateixos. Aquí unes fotos dels col·legues:

I foto de l’etiqueta de la sidra:

I també vam trobar l’ànima bessona del Quimet, bohemi a más no poder, músic i metge local com a hobby.

S’ens feia tard i nosaltres encara no havíem sopat, o sigui que vam anar a l’únic restaurant del poble que quedava obert, que resulta que pertany a un dels tios que hi estava amb nosaltres al festival.

Be, per avui prou, que aquí ja son més de les 12 de la nit i portem bastant ‘tute’, o sigui que a momir!

Read Full Post »