Dia 10: Shinkansen i Tokyo “Volando voy, volando vengo”

Avui ha sigut un dia una mica tonto, ja que ens hem passat casi tot el dia al Shinkansen.

L’hem agafat a Hiroshima amb la idea de fer una parada a Himeji, lloc on hi ha el famós castell de Himeji. I dic famós perqué quan veieu les fotos us vindrà a la memòria un entranyable programa de TV……

Doncs si! Es el “Takeshi’s Castle” o com es va donar a conèixer aquí “Humor amarillo”.

Després vam comprar el dinar amb la intenció de menjar al Shinkansen, ja que encara que dintre del tren passa una noia cada poc temps amb un ‘carrito’ ple de menjar i begudes, es massa car per permetre’s dinar amb el que hi ha al tren.

Aquí unes fotos del tren bala japonès:

Com veieu es molt còmode, fins i tot jo puc estirar les cames! Aquest model de shinkansen es el HIKARI i us recomano que l’agafeu sempre que podeu, ja que l’altre model, el KODAMA, fa masses parades i triga més temps. El NOZOMI ni el comento, ja que no entra dintre del Japan Rail Pass.

Una vegada en Tokyo a sigut molt fàcil arribar on havíem de dormir, gràcies a la línia Yamamote Line de JR, inclosa al JR Pass. Es una línia circular que para a tots els punts importants de Tokyo.

Per fi hem arribar a la casa on dormirem els propers dies. Es una casa particular que vaig contactar per homestayweb.com. Lloguen habitacions, normalment per estudiants, però també ho fan per turistes. Es molt econòmic, i la veritat es que es molt ‘xulo’!

Els nostres amfitrions son la Yoko i el Takashi. i hem sopat amb ells un plat típic del Japó (que ara no me’n recordo del nom) 😉 i hem estat de xerrera fins les tantes.

Bé, demà toca la ‘vorágine’ de Tokyo…..només espero no perdrem al metro!

Read Full Post »

Dia 7: Miyajima “Summer Festival”

Bueno bueno bueno….. Avui ha sigut un dia d’estrenes i sorpreses.

Estrenes perquè hem agafat el tren bala o Shinkansen, des de Shin-Osaka fins a Hiroshima. Crec que hem volat a 300Km/h i hem trigat a fer el recorregut poc menys d’una hora i mitja. Corre que se las pela!

Per poder fer servir el Shinkansen i no lapidar el pressupost vam comprar el Japan Rail Pass i l’hem validat aquest matí a l’estació de Kyoto. (Per veure més informació sobre el JR Pass, mirar els primers post d’aquest bloc).

Després d’arribar a Hiroshima hem agafat un tren local de la línia JR que ens ha portat a l’estació de Myajima-guchi, des d’on s’agafa el ferry (també de JR) que en deixa a l’illa de Miyajima.

Al arribar a Miyajima hem anat a deixar les maletes i bosses a l’hotel. L’ hotel es una passada. Tradicional japonès i dormint amb futons a terra, “como mandan los cánones”. Ah! I per suposat allà ens esperaven els Yukata, per anar com a casa 😉

Hem anat a passejar per les rodalies de l’ hotel, on a l’igual que Nara, està plegat de cérvols que “campan a sus anchas”. Son bastant descarats i només et volen per l’interès Andrés. Mireu que va passar quan vaig treure unes galetes per picar…..

I no només això, s’em va menjar el mapa de l’illa que portava a la mà en un plis-plas! Em va estar seguint una bona estona, fins que al final vaig tenir una conversa amb el cérvol per posar les coses al seu lloc….

Quan vam poder continuar el passeig, vam anar a veure la principal atracció de l’illa, el gran Torii de Miyajima, situat dintre del mar, però quan baixa la marea s’hi pot anar caminant fins la base.

Us deixo algunes fotos més del Torii:

Al fer-se fosc vam anar a veure una mena d’actuacions que feien al monestir que hi ha davant del Torii. Doncs resulta que aquestes actuacions son en realitat un festival de música que es celebra un di a l’any a Miyajima. Toma potra!

Doncs la sorpresa del dia ve quan uns japonesos que estaven a darrera nostre s’ens posen a parlar en anglès. Es veu que els hi vam caure en gràcia i ens vam convidar a beure una mena de sidra que feien ells mateixos. Aquí unes fotos dels col·legues:

I foto de l’etiqueta de la sidra:

I també vam trobar l’ànima bessona del Quimet, bohemi a más no poder, músic i metge local com a hobby.

S’ens feia tard i nosaltres encara no havíem sopat, o sigui que vam anar a l’únic restaurant del poble que quedava obert, que resulta que pertany a un dels tios que hi estava amb nosaltres al festival.

Be, per avui prou, que aquí ja son més de les 12 de la nit i portem bastant ‘tute’, o sigui que a momir!

Read Full Post »