Feeds:
Entrades
Comentaris

Vaig arribar a l’ aeroport de Kansai a Osaka a les 9 del matí, procedent de Barcelona fent escala a Helsinki.

Només arribar ja m’estava esperant la meva amiga Miyu per començar a visitar llocs i així no perdre temps, ja que aquest viatge tenia una caducitat d’una setmana.

Des de l’ aeroport de Kansai ens vam dirigir a l’estació de tren de Wakayama on ens estava esperant el “Tama Densha”

El tren Tama

L’ interior del tren és molt maco i està ambientat en tot moment amb gats. Hi han llibres de gats, els seients tenen motius “gatunos”, etc…

Interior del Tamadensha

Al arribar a l’estació de Kishi, final de la línia de Kishigawa, ens trobem que ens espera el cap d’estació, que no és un altre que el gat “Tama”!

El gat Tama o "Super Station Master Tama"

かわいいー!

Aquí teniu més informació sobre aquest tren i el seu particular cap d’estació: Tamadensha

Per dinar, res millor que uns bons Takoyakis, que feia molt de temps que no menjava. 🙂

Takoyaki Time!

El dia es va acabar anant a sopar al “Beer Garden” d’Osaka. Un restaurant en una terrassa a l’aire lliure on hi havia bufet lliure de menjar i cervesa 😀

Semblava impensable però…. torno al Japó!

Del 23 al 30 de juliol em podreu trobar per terres nipones, més concretament a Osaka. 🙂

さらばだ !

Bé, aquest crec que serà l’últim post del bloc. El dono per tancat, ja que he explicat tot el que havia d’explicar del viatge.

Ha sigut un plaer compartir aquest viatge amb tots vosaltres, amics, familiars, curiosos…. i espero que us hagi sigut amè i divertit i fins i tot útil si planegeu algun viatge per aquest país únic i irrepetible com es el Japó.

Salut! I fins la propera!

さらばだ !

Adéu!

Adéu!

Per últim us parlaré d’un tema una mica….escatològic……Els lavabos!!

Tassa de vàter

Tassa de vàter

Ho se, es un tema delicat, però es impossible quedar indiferent d’avant d’un d’aquest ‘artilugis’. Jo ho confesso, els vaig provar, més que res per la fama que tenen i per poder dir que els he fet servir. I quan dic fer servir vol dir fins les últimes conseqüències.

Qui es pot resistir a apretar un botó?

Qui es pot resistir a prémer un botó?

Doncs si, vaig prémer el botó blau…….Quina sensació més…….més……humida!! jejeje Totalment recomanable als amants de les sensacions noves.

Model més 'ochenteru'

Model més 'ochenteru'

Hachiko

La historia d’aquest gos es molt singular i es bastant famós al convertir-se la seva estàtua en punt de trobada al barri de Shibuya de Tokyo.

Aquí us deixo la història de Hachiko treta de la Wikipedia i algunes fotos:

Hachikō,era un gos de raça Akita nascut en novembre de 1923 en la ciutat de Odate (Prefectura de Akita, Japó).

En 1924 va ser traslladat a Tòquio pel seu amo, Eisaburō Ueno, un professor del departament d’agricultura de la Universitat de Tòquio. El gos el saludava cada dia des de la porta principal i l’acomiadava al final del dia en la propera estació de Shibuya. Fins i tot després de la mort de Ueno en maig de 1925, Hachikō va tornar cada dia a l’estació a esperar-lo, i ho va fer durant els deu anys fins a la seva pròpia mort.

La devoció que Hachikō sentia cap al seu amo mort va commoure als qui l’envoltaven, que el van anomenar el gos fidel. En abril de 1934, una estàtua de bronze es va erigir en el seu honor en l’estació de Shibuya, i el propi Hachikō va estar present el dia que es va presentar l’estàtua. L’estàtua va ser reutilitzada a causa de la Segona Guerra Mundial, però es va erigir una altra estàtua en agost de 1947, que encara hi és.

Esta situada un lloc de trobada extremadament popular, tant que en ocasions l’aglomeració de gent en dificulta la trobada. També hi ha una estàtua similar en Odate, davant de la estació d’Odate, i també es troba altra estàtua del gos i el seu amo en el parc de Ueno.

Hachikō va morir de filariasis al març de 1935. Les seves restes es troben en el Museu de Ciències Naturals de Ueno (Tòquio).

Hachiko
Estàtua de Hachiko a Shibuya

Hachiko

Hachiko

Foto real de Hachiko

Foto real de Hachiko

Màquines de begudes

Una de les coses que em van sorprendre i que vaig trobar molt útil es la gran quantitat de màquines de begudes que trobes pels carrers de les ciutats.

En un carrer més o menys gran pots trobar màquines cada 100 metres i no en trobes una, sinó que quasi sempre van de dues en dues o fins i tot tres o quatre de diferents.

El contingut va des de la imprescindible aigua fins a sidra passant per begudes gasoses de vitamina C, a les quals em vaig enganxar 😉 .

Aquest tipus de màquines us permeten no anar carregats sempre amb alguna ampolla pesada d’aigua, ja que saps que quan tinguis sed segur que trobes alguna màquina d’aquest tipus no gaire lluny.

Us deixo amb un recull de fotos que vaig fer a aquestes màquines que tant be ens van anar durant els calorosos dies que vam estar al Japó.

Màquina de begudes

Màquina de begudes

Màquina de begudes

Màquina de begudes

Màquina de begudes

Smoking Zone

Japó es un país de fumadors, però es molt difícil veure algú fumant pel carrer. Als carrers de les ciutats no es pot fumar mentre vas caminat o al menys està molt mal vist.

Aleshores que s’ha de fer si vols fumar? Doncs hi han dues possibilitats:

Una es buscar pel carrer una zona de fumadors amb el seu corresponent cendrer i et quedes allà fumant.

Cendrer al carrer per poder fumar

Cendrer al carrer per poder fumar

L’altre possibilitat es comprar-se un cendre portàtil, i allà on vulguis fumar, sempre mirant de no molestar amb el fum, et pares i fumes dipositant les cendres i la burilla al teu cendrer.

Cendrer portàtil

Cendrer portàtil

Aquest cendrer portàtil el vaig comprar a uns grans magatzems d’Osaka. Als pocs estancs que hi han no el tenien.