Kansai Dia 5: Osaka

Aquest dia el vaig passar a Osaka. Pel matí vaig anar jo sol a veure el castell d’ Osaka, que després de 5 dies i dos viatges al Japó encara no havia visitat.

En aquest ocasió no va ser menys i no vaig entrar a veure’l xD Em vaig arribar a l’entrada i li vaig treure unes quantes fotografies, ja que em van dir que per dintre és un museu i que no valia la pena pagar per entrar. A més, ja havia visitat el castell de Hikone i crec que aquest m’hagués decebut.

Castell d'Osaka

El que també va ser interessant va ser descobrir on s’amagaven els pobres d’Osaka. Un gran nombre està refugiat als jardins de l’entrada del castell d’Osaka. Sense molestar i d’esquenes a la societat.

Els pobres d'Osaka

Crec que viuen així per la mateixa vergonya que els produeix el fet de ser pobres.

Després de visitar la zona del castell d’Osaka vaig anar a un recinte religiós a prop de Tennoji anomenat Shitennō-ji, on a part d’una pagoda de cinc pisos, vaig trobar un jardí japonès. Va ser un descobriment molt gratificant, ja que no m’ho esperava, i a mi aquest tipus de jardins m’agraden molt.

Shitennō-ji a Tennoji

Jardí japonès a Shitennō-ji

Va arribar l’hora de dinar i em vaig re-trobar amb la meva amiga. Van anar a dinar a un restaurant a Tennoji.

Boníssim!

I després les postres!

Dolces, dolces, dolces... 🙂

Per la tarda ens vam dedicar a patejar Den Den Town i totes les seves tendes d’electrònica. Shopping time! 😉

Al arribar a casa em tocava treballar. Aquell dia jo m’encarregava del sopar i… tachán! Van ser un parell de Paelles!

(Sembla que van sortir bones) 😉

Kansai Dia 4: Hikone i Nagahama

Ja estem al dia quatre del viatge.

Aquest dia, a la Miyu i a mi, ens va acompanyar el marit de la meva amiga, el Kazuki, que va demanar el dia lliure a la feina. Moltes gràcies! 🙂 El Kazuki és un enamorat de la història del seu país, i en sap molt. Per això va ser la companyia ideal per anar als llocs que teníem pensat pel dia d’avui.

Vam sortir de l’ estació d’ Osaka direcció nord-est cap al llac Biwa fins arribar a la primera parada. El poble de Hikone.

Trajecte Osaka-Hikone

Una vegada vam sortir de l’estació de Hikone el primer que ens vam trobar ja prometia…

Estàtua d'un guerrer que dona la benvinguda a Hikone

El poble de Hikone te un dels castells més macos després del de Himeji. La meva amiga li diu “el petit Himeji”, i la veritat és que és molt maco, i per dintre encara es conserva tal com era en la seva època d’activitat.

El castell de Hikone, "El petit Himeji"

La visita va ser llarga, perquè hi ha molt per veure… i també s’ha de caminar una mica 😉

Es va fer l’hora de dinar i van anar a un restaurant del poble, típic i tradicional, on vam dinar, entre altres coses Sashimi de carn de cavall 🙂

おいしい！

Al acabar de dinar ens vam dirigir una mica més al nord fins arribar al poble de Nagahama. Un poble molt antic amb uns barris i carrers plens d’encant on et pots perdre durant hores passejant i esperant que en cada cantonada se’t creuï un Shogun damunt del seu cavall a tota velocitat.

Edifici de Nagahama

Nagahama també te un temple molt antic (Daitsu-ji). La façana i les portes del temple estan ple de detalls amb els et pots estar hores intentant descobrir les històries que s’expliquen en els seus gravats.

Entrada al Daitsu-ji

Gravats a les portes del Daitsu-ji

Última fotografia del Daitsu-ji:

Daitsu-ji banyat pels últims raigs de sol

Després de tanta pau i espiritualitat va anar bé trobar-nos amb… El Kaiyodo Figure Museum!

Entrada al Kaiyodo Figure Museum

Un petit temple dedicat a figures de col·lecció de tot tipus. Anime, Manga, … L’ entrada al museu l’està custodiada per un vell conegut meu, el Kenshirō:

Kenshirō de Hokuto no Ken

I fins aquí va donar de si el dia. En total ens vam allunyar d’Osaka uns 120 Km, moltes hores de tren, però va valer la pena. Crec que son pobles que queden fora de les rutes turístiques per estrangers, i que gràcies als meus amics, he pogut gaudir.

Kansai Dia 3: Namba, Dotonbori i Tenjin Matsuri

El matí del tercer dia el vaig passar sol donant voltes per la zona de Namba i Dotonbori, el centre de compres de la ciutat d’ Osaka.

Al Japó son molt famoses les galeries comercials. Carrers coberts plens de tendes de tot tipus.

Galeria comercial

A Osaka hi ha la galeria comercial més gran del Japó (del món?). És un carrer cobert que te una llargada de més de 2 Km i mig amb més de 600 tendes.

Vaig anar a visitar el famós pont d’ Osaka on està l’anunci de “Glico”, el Zara d’ Osaka i vaig comprar unes cosetes al “Bic Camera”.

El pont de Dotonbori

Eps! En la anterior foto hi ha alguna cosa que…..

WTF?!?!?

Està com espantat, no? Pobret…. 😀

Al migdia havia quedat amb la meva amiga per anar a dinar, cosa que vam fer desprès de perdre’m intentant trobar l’ estació de JR Namba. Millor no parlar més del tema. 😉

Per la tarda vam anar a veure el festival més important que es celebra a Osaka, el Tenjin Matsuri. Durant dos dies Osaka està de celebració. Comparses, fires, gent en Yukata i Kimono… Una festa major en tota retgla vaja.

Una confraria del Tenjin Matsuri

Un altre confraria fent moure l'altar

Les processons també es feien pels rius d’ Osaka. Sense para de cantar i amb un ambient molt festiu.

Tenjin Matsuri per l'aigua

A part de les processons, també ens ho vam passar molt bé passejant per la fira. Els marges del riu estaven plens de casetes de fira amb diferents jocs i menjars. Un joc típic es el de pescar peixos en una bassa fent servir una pala feta de paper. No cal dir que a la que es mulla la pala te els minuts contats. 😉

Unes noies jugant a pescar peixets

L'ambient de fira al Tenjin Matsuri

Per acabar el dia vam anar a veure el Hanabi, que no és un altre cosa que els castells de foc, com tota festa major te. 😉

Per veure’ls ens vam apropar a un dels ponts del riu, i la vista que teníem era aquesta:

Veient el Hanabi des de un pont del riu d' Osaka

En resum, pel matí dia de compres i consumisme i per la tarda a gaudir d’un dels festivals més macos que es poden veure per la regió de Kansai. Dia complet. 🙂

Kansai Dia 2: Kobe, Bon’Odori i Karaoke

El segon dia va ser un dels dies especials del viatge. Vaig “desvirtualitzar” a una amiga amb la que només havia tractat al Twitter.

Ella i la seva mare em van fer de guia per la bonica ciutat de Kobe. Una ciutat molt semblant a Barcelona, tant en extensió, entorn i número d’habitants. Si més no, Kobe està agermanada amb Barcelona. 😉

La Megumi i la seva mare van quedar amb mi a l’estació de Shin-Nagata i vam anar a veure el gran robot… Tetsujin-28!

El gran i únic: Tetsujin-28!

Impressionant! Això només es pot veure al Japó. Plantar un robot de 18 metres en mig d’una plaça i que sembli la cosa més normal del món. Tenim tant que aprendre…

Desprès d’això vam anar al barri de Kitano, per veure les construccions que es van fer a finals del segle XIX per part dels comerciants estrangers que van venir a viure a Kobe.

Weathercock House

Aquest tipus de cases contrasten molt amb l’estil urbanístic de Kobe. Els europeus que visiten aquest barri, si es despisten, poden pensar per un moment que han tornat a Europa. 😉

Uroko House

Interior de la casa

Al migdia vam anar a dinar Okonomiyaki a un restaurant de Kobe. Crec que l’Okonomiyaki i el Takoyaki son els meus plats preferits de la cuina japonesa. 😀

Al acabar de dinar vam anar al barri xinès. És el segon més gran del Japó, desprès del de Yokohama. L’entrada al barri xinès és una porta molt gran que dona pas al carrer principal.

Entrada al barri xinès

Per finalitzar la visita per Kobe, vam anar a veure el més important que te aquesta ciutat i el que fa que sigui el que és: El port de Kobe.

Des de fa temps és el port més important del Japó i la via principal d’entrada per mar a l’illa. Te un volum molt gran tant de passatgers com de mercaderies i desplaça en importància a altres ports com el d’Osaka o Tokyo.

Un dels símbols del port de Kobe, i per extensió de la ciutat de Kobe també, és la torre:

Torre de Kobe

Des de dalt de la torre es tenen unes vistes fantàstiques de la ciutat. Com veureu, la situació de la ciutat és com la de  Barcelona: Es troba entre la muntanya i el mar.

Entre el mar i la muntanya

I això va ser tot per Kobe. Se que hi han moltes coses més per veure, però soc de l’opinió que millor poc i ben vist, que no pas molt i sense gaudir. 😀

Al tornar a Osaka la meva amiga Miyu em va portar a veure un festival de barri anomenat “Bon’Odori”. Fantàstic… Us deixo un enllaç a Youtube i una foto:

Ball japonès Bon’ Odori

I per rematar el dia…. Karaoke! Però d’això no posaré fotos ;P

Tetsujin-28

Kansai Dia 1: Arribada i Tamadensha

Vaig arribar a l’ aeroport de Kansai a Osaka a les 9 del matí, procedent de Barcelona fent escala a Helsinki.

Només arribar ja m’estava esperant la meva amiga Miyu per començar a visitar llocs i així no perdre temps, ja que aquest viatge tenia una caducitat d’una setmana.

Des de l’ aeroport de Kansai ens vam dirigir a l’estació de tren de Wakayama on ens estava esperant el “Tama Densha”

El tren Tama

L’ interior del tren és molt maco i està ambientat en tot moment amb gats. Hi han llibres de gats, els seients tenen motius “gatunos”, etc…

Interior del Tamadensha

Al arribar a l’estació de Kishi, final de la línia de Kishigawa, ens trobem que ens espera el cap d’estació, que no és un altre que el gat “Tama”!

El gat Tama o "Super Station Master Tama"

かわいいー！

Aquí teniu més informació sobre aquest tren i el seu particular cap d’estació: Tamadensha

Per dinar, res millor que uns bons Takoyakis, que feia molt de temps que no menjava. 🙂

Takoyaki Time!

El dia es va acabar anant a sopar al “Beer Garden” d’Osaka. Un restaurant en una terrassa a l’aire lliure on hi havia bufet lliure de menjar i cervesa 😀

Próximament: Osaka – 大阪

Semblava impensable però…. torno al Japó!

Del 23 al 30 de juliol em podreu trobar per terres nipones, més concretament a Osaka. 🙂

さらばだ !

Bé, aquest crec que serà l’últim post del bloc. El dono per tancat, ja que he explicat tot el que havia d’explicar del viatge.

Ha sigut un plaer compartir aquest viatge amb tots vosaltres, amics, familiars, curiosos…. i espero que us hagi sigut amè i divertit i fins i tot útil si planegeu algun viatge per aquest país únic i irrepetible com es el Japó.

Salut! I fins la propera!

さらばだ !

Adéu!

Els lavabos! “ギリギリ”

Per últim us parlaré d’un tema una mica….escatològic……Els lavabos!!

Tassa de vàter

Ho se, es un tema delicat, però es impossible quedar indiferent d’avant d’un d’aquest ‘artilugis’. Jo ho confesso, els vaig provar, més que res per la fama que tenen i per poder dir que els he fet servir. I quan dic fer servir vol dir fins les últimes conseqüències.

Qui es pot resistir a prémer un botó?

Doncs si, vaig prémer el botó blau…….Quina sensació més…….més……humida!! jejeje Totalment recomanable als amants de les sensacions noves.

Model més 'ochenteru'

Hachiko

La historia d’aquest gos es molt singular i es bastant famós al convertir-se la seva estàtua en punt de trobada al barri de Shibuya de Tokyo.

Aquí us deixo la història de Hachiko treta de la Wikipedia i algunes fotos:

Hachikō,era un gos de raça Akita nascut en novembre de 1923 en la ciutat de Odate (Prefectura de Akita, Japó).

En 1924 va ser traslladat a Tòquio pel seu amo, Eisaburō Ueno, un professor del departament d’agricultura de la Universitat de Tòquio. El gos el saludava cada dia des de la porta principal i l’acomiadava al final del dia en la propera estació de Shibuya. Fins i tot després de la mort de Ueno en maig de 1925, Hachikō va tornar cada dia a l’estació a esperar-lo, i ho va fer durant els deu anys fins a la seva pròpia mort.

La devoció que Hachikō sentia cap al seu amo mort va commoure als qui l’envoltaven, que el van anomenar el gos fidel. En abril de 1934, una estàtua de bronze es va erigir en el seu honor en l’estació de Shibuya, i el propi Hachikō va estar present el dia que es va presentar l’estàtua. L’estàtua va ser reutilitzada a causa de la Segona Guerra Mundial, però es va erigir una altra estàtua en agost de 1947, que encara hi és.

Esta situada un lloc de trobada extremadament popular, tant que en ocasions l’aglomeració de gent en dificulta la trobada. També hi ha una estàtua similar en Odate, davant de la estació d’Odate, i també es troba altra estàtua del gos i el seu amo en el parc de Ueno.

Hachikō va morir de filariasis al març de 1935. Les seves restes es troben en el Museu de Ciències Naturals de Ueno (Tòquio).

Estàtua de Hachiko a Shibuya

Foto real de Hachiko

Màquines de begudes

Una de les coses que em van sorprendre i que vaig trobar molt útil es la gran quantitat de màquines de begudes que trobes pels carrers de les ciutats.

En un carrer més o menys gran pots trobar màquines cada 100 metres i no en trobes una, sinó que quasi sempre van de dues en dues o fins i tot tres o quatre de diferents.

El contingut va des de la imprescindible aigua fins a sidra passant per begudes gasoses de vitamina C, a les quals em vaig enganxar 😉 .

Aquest tipus de màquines us permeten no anar carregats sempre amb alguna ampolla pesada d’aigua, ja que saps que quan tinguis sed segur que trobes alguna màquina d’aquest tipus no gaire lluny.

Us deixo amb un recull de fotos que vaig fer a aquestes màquines que tant be ens van anar durant els calorosos dies que vam estar al Japó.