Qui ens havia citat allà era ni més ni menys que la Megumi, l’ amiga amb la que ja em vaig trobar l’any passat a Kobe. Aquesta vegada en lloc de amb la seva mare, va venir acompanyada de la seva germana, la Nozomi.

Kubo sisters

Ens vam trobar a l’estació de Takarazuka i després de les presentacions ens vam dirigir cap el restaurant Ganko d’aquesta ciutat.

Com podreu veure a les fotos, el restaurant és una passada. Te un jardí interior impressionant i el menjar és boníssim i molt econòmic!

Dinant al Ganko

Al acabar vam passejar per la bonica i tranquil·la ciutat de Takarazuka , on vam poder veure el famós teatre “Takarazuka Revue“, on tots els papers de les obres de teatre produïdes aquí estan representats per dones.

Teatre Takarazuka

Cartellera de Takarazuka Revue

Al final d’aquesta avinguda ens trobem el Museu del pare (o avi) del Manga, el Museu d’ Osamu Tezuka, visita obligada si alguna vegada t’has sentit atret per aquest art.

L’entrada al museu és bastant econòmica i amb les seves tres plantes ens permet fer una visita a l’ història dels orígens del manga, incloent una projecció d’ un curt exclusiu del museu.

Museu d' Osamu Tezuka

Empremptes de personatjes d' Osamu Tezuka

Al finalitzar la visita la Nozomi ens va fer entrega d’una comanda molt especial que li vaig fer. Ens va donar una samarreta pintada a mà per ella.

L’ import de la comanda va anar a parar a la Creu Roja del Japó per ajudar als afectats pel tsunami.

La samarreta pintada per la Nozomi que guardem amb molt d' estima.

Després de l’ entrega de la samarreta ja es feia tard i vam tornar cap a Osaka. Però aquí no es va acabar el dia, ja que encara faltava practicar l’esport nacional del Japó: el karaoke!

Karaoke Rainbow!

La meva cançó (tujuru)

Vam volar amb Alitalia i vam fer escala a Roma. La veritat es que el tema dels horaris i transfers entre vols és del millor.

L’avió que sortia de Barna ho va fer a les 11:00 del matí i va arribar a les 13:00 a Roma, i el vol que sortia cap a Osaka ho feia a les 14:00

Només una hora d’espera a l’aeroport!

Esperant el vol a Osaka des de Roma

El vol va durar unes 10 hores i a l’ arribar ja ens estava esperant la nostra amiga Miyu a l’ aeroport internacional de Kansai.

Tot seguit vam anar a casa seva on la Gemma es va quedar fent una migdiadeta i Miyu i jo vam aprofitar per fer un volt pel barri de l’ electrònica: DenDen Town.

Una mica més tard vam quedar amb la Mayumi, una amiga amb la que ja vaig coincidir l’any passat a Osaka.

Junts vam fer un volt pel barri de Kami que estava en festes. Vam poder tornar a veure el Bon Odori i gaudir de les especialitats locals.

De nou el Bon Odori

Després d’estar una estona al festival, vam marxar a un ‘sushi’ bar on treballa una altre amiga nostra, la Naoko.

Allà ens vam trobar amb el marit de la Miyu, el Kazuki, i tots junts ens vam posar fins el cul morats de sushi i cervesa.

Sopant sushi a tutiplen

Fidels a la frase: “No hi ha dos sense tres”, hem decidit tornar al país del sol naixent.
Sense por als terratrèmols, als ciclons i a la radiació, ara més que mai és quan s’ha d’anar a visitar aquest meravellós país.

Torno a Osaka una setmaneta, però aquesta vegada amb la Gemma, la viatgera transcontinental més guapa del món.
Marxem a finals de juliol i tornarem a coincidir amb el Tenjin Matsuri, el festival gran d’Osaka.

Ens veiem molt aviat per aquí!

No se quan tornaré al Japó, però tard o d’hora se que ho faré. O sigui que prefereixo tancar aquest bloc amb un… fins aviat!

Isaac.

Vam anar al poble de Iga Ueno, a la prefectura de Mie amb el seu marit i la seva mare. Aquest poble és molt famós per conservar vestigis dels Ninja, així com un museu.

Es pot arribar al poble d’ Iga Ueno mitjançant un tren especial… Ninja!

El tren ninja d'Iga

Una vegada arribats a la ciutat ens trobem amb motius ninja per tot arreu:

Ninjas!

En aquest poble també hi ha un castell, però no m’ho vam recomanar, ja que per dintre és un museu i a més era molt car!

El que si que és una visita ineludible és el Museu Ninja d’ Iga.

Et fan una visita guiada on t’ensenyen els trucs i amagatalls dels ninja i després pots visitar el museu, on es troben objectes de l’època amb explicacions i vídeos.

Estrelles ninja (Shuriken)

El que també val molt la pena és l’espectacle “ninja” que es representa en un escenari annex al museu.  Molt divertit i al final et deixen llençar unes quantes estrelles ninja i tot!

Espectacle dels Ninja

La meva punteria amb les estrelles ninja

Després de tantes emocions vam anar a celebrar l’aniversari de la meva amiga a un restaurant de categoria, on van pode menjar Sashimi de carn de vedella d’Iga. Espectacular, no tinc paraules per descriure lo bo que estava. Em saltaven les llàgrimes i tot.

Dinar a Iga Ueno

Al tornar a Osaka vam passejar per Kami, al barri de Hirano. Vam anar a un santuari on hi ha un petit racó on hi ha una representació d’ uns dimonis.

Els dimonis de Kami

Al acabar vam celebrar l’aniversari de la meva amiga tot fent un petit Hanabi al carrer.

Hanabi japonès

I fins aquí el dia i el segon viatge al Japó…

Pel matí d’ aquest dia vam anar al poble d’ Arashiyama, molt aprop de Kyoto, per petició pròpia, ja que havia vist unes fotografies per Internet d’aquest poble que em van agradar molt.

El poble en si és molt bonic i tranquil, però pel que més se’l coneix és pel seu espectacular bosc:

El bosc de bambú d'Arashiyama

El bosc de bambú d’Arashiyama.

Desprès vam tornar a Osaka on vam dinar arròs amb curri molt aprop del port d’Osaka.

I al mateix port d’Osaka està situat l’aquàrium d’aquesta ciutat. El Kaiyukan.

Kaiyukan

Aquest aquàrium està considerat un de més grans del món i conté en total 11.000 tones d’aigua en diferents tancs. La fauna que podem trobar és la de la zona compresa per tot l’ anell de foc del Pacífic.

Aquàrium d'Osaka

L’animal estrella son un parell de taurons balena, que també fan de mascota de l’aquàrium:

El tauró balena

Logo de l'aquàrium d'Osaka

Després vam passejar pel port d’Osaka on vam veure la caravel·la Santa María, que per un mòdic preu et porta a donar un volt pel port.

Caravel·la Santa María

Per acabar el dia a casa dels pares de la meva amiga, vam fer un duel gastronòmic: Truita de patates Vs Takoyaki…

Qui va guanyar? Doncs nosaltres que ens les vam fotre

En aquest ocasió no va ser menys i no vaig entrar a veure’l xD Em vaig arribar a l’entrada i li vaig treure unes quantes fotografies, ja que em van dir que per dintre és un museu i que no valia la pena pagar per entrar. A més, ja havia visitat el castell de Hikone i crec que aquest m’hagués decebut.

Castell d'Osaka

El que també va ser interessant va ser descobrir on s’amagaven els pobres d’Osaka. Un gran nombre està refugiat als jardins de l’entrada del castell d’Osaka. Sense molestar i d’esquenes a la societat.

Els pobres d'Osaka

Crec que viuen així per la mateixa vergonya que els produeix el fet de ser pobres.

Després de visitar la zona del castell d’Osaka vaig anar a un recinte religiós a prop de Tennoji anomenat Shitennō-ji, on a part d’una pagoda de cinc pisos, vaig trobar un jardí japonès. Va ser un descobriment molt gratificant, ja que no m’ho esperava, i a mi aquest tipus de jardins m’agraden molt.

Shitennō-ji a Tennoji

Jardí japonès a Shitennō-ji

Va arribar l’hora de dinar i em vaig re-trobar amb la meva amiga. Van anar a dinar a un restaurant a Tennoji.

Boníssim!

I després les postres!

Dolces, dolces, dolces...

Per la tarda ens vam dedicar a patejar Den Den Town i totes les seves tendes d’electrònica. Shopping time!

Al arribar a casa em tocava treballar. Aquell dia jo m’encarregava del sopar i… tachán! Van ser un parell de Paelles!

(Sembla que van sortir bones)

Aquest dia, a la Miyu i a mi, ens va acompanyar el marit de la meva amiga, el Kazuki, que va demanar el dia lliure a la feina. Moltes gràcies! El Kazuki és un enamorat de la història del seu país, i en sap molt. Per això va ser la companyia ideal per anar als llocs que teníem pensat pel dia d’avui.

Vam sortir de l’ estació d’ Osaka direcció nord-est cap al llac Biwa fins arribar a la primera parada. El poble de Hikone.

Trajecte Osaka-Hikone

Una vegada vam sortir de l’estació de Hikone el primer que ens vam trobar ja prometia…

Estàtua d'un guerrer que dona la benvinguda a Hikone

El poble de Hikone te un dels castells més macos després del de Himeji. La meva amiga li diu “el petit Himeji”, i la veritat és que és molt maco, i per dintre encara es conserva tal com era en la seva època d’activitat.

El castell de Hikone, "El petit Himeji"

La visita va ser llarga, perquè hi ha molt per veure… i també s’ha de caminar una mica

Es va fer l’hora de dinar i van anar a un restaurant del poble, típic i tradicional, on vam dinar, entre altres coses Sashimi de carn de cavall

おいしい！

Al acabar de dinar ens vam dirigir una mica més al nord fins arribar al poble de Nagahama. Un poble molt antic amb uns barris i carrers plens d’encant on et pots perdre durant hores passejant i esperant que en cada cantonada se’t creuï un Shogun damunt del seu cavall a tota velocitat.

Edifici de Nagahama

Nagahama també te un temple molt antic (Daitsu-ji). La façana i les portes del temple estan ple de detalls amb els et pots estar hores intentant descobrir les històries que s’expliquen en els seus gravats.

Entrada al Daitsu-ji

Gravats a les portes del Daitsu-ji

Última fotografia del Daitsu-ji:

Daitsu-ji banyat pels últims raigs de sol

Després de tanta pau i espiritualitat va anar bé trobar-nos amb… El Kaiyodo Figure Museum!

Entrada al Kaiyodo Figure Museum

Un petit temple dedicat a figures de col·lecció de tot tipus. Anime, Manga, … L’ entrada al museu l’està custodiada per un vell conegut meu, el Kenshirō:

Kenshirō de Hokuto no Ken

I fins aquí va donar de si el dia. En total ens vam allunyar d’Osaka uns 120 Km, moltes hores de tren, però va valer la pena. Crec que son pobles que queden fora de les rutes turístiques per estrangers, i que gràcies als meus amics, he pogut gaudir.

Al Japó son molt famoses les galeries comercials. Carrers coberts plens de tendes de tot tipus.

Galeria comercial

A Osaka hi ha la galeria comercial més gran del Japó (del món?). És un carrer cobert que te una llargada de més de 2 Km i mig amb més de 600 tendes.

Vaig anar a visitar el famós pont d’ Osaka on està l’anunci de “Glico”, el Zara d’ Osaka i vaig comprar unes cosetes al “Bic Camera”.

El pont de Dotonbori

Eps! En la anterior foto hi ha alguna cosa que…..

WTF?!?!?

Està com espantat, no? Pobret….

Al migdia havia quedat amb la meva amiga per anar a dinar, cosa que vam fer desprès de perdre’m intentant trobar l’ estació de JR Namba. Millor no parlar més del tema.

Per la tarda vam anar a veure el festival més important que es celebra a Osaka, el Tenjin Matsuri. Durant dos dies Osaka està de celebració. Comparses, fires, gent en Yukata i Kimono… Una festa major en tota retgla vaja.

Una confraria del Tenjin Matsuri

Un altre confraria fent moure l'altar

Les processons també es feien pels rius d’ Osaka. Sense para de cantar i amb un ambient molt festiu.

Tenjin Matsuri per l'aigua

A part de les processons, també ens ho vam passar molt bé passejant per la fira. Els marges del riu estaven plens de casetes de fira amb diferents jocs i menjars. Un joc típic es el de pescar peixos en una bassa fent servir una pala feta de paper. No cal dir que a la que es mulla la pala te els minuts contats.

Unes noies jugant a pescar peixets

L'ambient de fira al Tenjin Matsuri

Per acabar el dia vam anar a veure el Hanabi, que no és un altre cosa que els castells de foc, com tota festa major te.

Per veure’ls ens vam apropar a un dels ponts del riu, i la vista que teníem era aquesta:

Veient el Hanabi des de un pont del riu d' Osaka

En resum, pel matí dia de compres i consumisme i per la tarda a gaudir d’un dels festivals més macos que es poden veure per la regió de Kansai. Dia complet.

Ella i la seva mare em van fer de guia per la bonica ciutat de Kobe. Una ciutat molt semblant a Barcelona, tant en extensió, entorn i número d’habitants. Si més no, Kobe està agermanada amb Barcelona.

La Megumi i la seva mare van quedar amb mi a l’estació de Shin-Nagata i vam anar a veure el gran robot… Tetsujin-28!

El gran i únic: Tetsujin-28!

Impressionant! Això només es pot veure al Japó. Plantar un robot de 18 metres en mig d’una plaça i que sembli la cosa més normal del món. Tenim tant que aprendre…

Desprès d’això vam anar al barri de Kitano, per veure les construccions que es van fer a finals del segle XIX per part dels comerciants estrangers que van venir a viure a Kobe.

Weathercock House

Aquest tipus de cases contrasten molt amb l’estil urbanístic de Kobe. Els europeus que visiten aquest barri, si es despisten, poden pensar per un moment que han tornat a Europa.

Uroko House

Interior de la casa

Al migdia vam anar a dinar Okonomiyaki a un restaurant de Kobe. Crec que l’Okonomiyaki i el Takoyaki son els meus plats preferits de la cuina japonesa.

Al acabar de dinar vam anar al barri xinès. És el segon més gran del Japó, desprès del de Yokohama. L’entrada al barri xinès és una porta molt gran que dona pas al carrer principal.

Entrada al barri xinès

Per finalitzar la visita per Kobe, vam anar a veure el més important que te aquesta ciutat i el que fa que sigui el que és: El port de Kobe.

Des de fa temps és el port més important del Japó i la via principal d’entrada per mar a l’illa. Te un volum molt gran tant de passatgers com de mercaderies i desplaça en importància a altres ports com el d’Osaka o Tokyo.

Un dels símbols del port de Kobe, i per extensió de la ciutat de Kobe també, és la torre:

Torre de Kobe

Des de dalt de la torre es tenen unes vistes fantàstiques de la ciutat. Com veureu, la situació de la ciutat és com la de  Barcelona: Es troba entre la muntanya i el mar.

Entre el mar i la muntanya

I això va ser tot per Kobe. Se que hi han moltes coses més per veure, però soc de l’opinió que millor poc i ben vist, que no pas molt i sense gaudir.

Al tornar a Osaka la meva amiga Miyu em va portar a veure un festival de barri anomenat “Bon’Odori”. Fantàstic… Us deixo un enllaç a Youtube i una foto:

Ball japonès Bon' Odori

I per rematar el dia…. Karaoke! Però d’això no posaré fotos ;P